Asbjørnsen i Moe, col·leccionistes de folklore noruec. Peter Christen Asbjørnsen (b. El 15 de gener de 1812, Christiania [ara Oslo, Noruega] - el 5 de gener de 1885, Kristiania [ara Oslo], Noruega) i Jørgen Engebretsen Moe (b. 22 d'abril de 1813, Forat [ara a Noruega] —el 27 de març de 1882, Kristiansand, Noruega) va publicar Norske folkeeventyr (Norwegian Folktales), que és una fita en la literatura noruega i va influir en la llengua noruega.
Estretament units en les seves vides i treballs, els dos homes rarament es diuen per separat. Es van conèixer de joves el 1826 i es van convertir en "germans de sang". Asbjørnsen, fill d'un glaciar, es va convertir en tutor privat a l'est de Noruega als 20 anys. Allà va començar a col·leccionar col·leccions populars. Moe, fill d'un gran pagès ric i altament educat, es va llicenciar en teologia per la Royal Frederick University (ara Universitat d'Oslo), Christiania (ara Oslo), el 1839. També es va convertir en tutor i va passar vacances col·leccionant folklore. al sud de Noruega. Mentrestant, Asbjørnsen es va convertir en un naturalista i, mentre feia investigacions al llarg dels fiords, va afegir a la seva col·lecció de contes. Els dos homes van decidir agrupar els seus materials i publicar-los conjuntament.
En aquell moment, l'estil literari noruec estava massa influït per les normes daneses per ser adequades per al folklore nacional, mentre que els diversos dialectes que utilitzaven els narradors orals de Noruega eren massa locals. Asbjørnsen i Moe van resoldre el problema de l'estil mitjançant l'adopció del principi dels germans Grimm d'utilitzar un llenguatge simple en lloc dels diversos dialectes, però mantenint la singularitat nacional dels folklòrics fins a un grau encara més elevat del que havien fet els seus precursors alemanys. Alguns dels primers contes van aparèixer ja el 1837 a Nor i altres es van publicar com Norske folkeeventyr el 1841. Les col·leccions més grans i il·lustrades van aparèixer el 1842, el 1843 i el 1844. El 1852 es van publicar tots els relats amb notes crítiques i una introducció acadèmica de Moe
Acceptat a Europa com una contribució important a la mitologia comparada, Norske folkeeventyr va ser àmpliament traduït. La primera traducció en anglès el 1859 va ser seguida per moltes més al segle XXI. A Noruega va proporcionar un model estilístic que va influir substancialment en el desenvolupament del Bokmål, un dels dos estàndards lingüístics del noruec modern.
El 1856 Asbjørnsen, botànic i zoòleg de professió, es va convertir en mestre forestal i va estudiar mètodes de conservació de la fusta. Va publicar una col·lecció de contes de fades, Norske huldreeventyr og folkesagn (1845–48; Noruecs de fades i llegendes populars) i una traducció de l’origen de les espècies de Charles Darwin (1860).
Moe's Digte (1850; "Poemes") el va situar entre els poetes romàntics noruecs, i I brønden og i tjærnet (1851; "Al pou i a l'estany"), la seva col·lecció de contes infantils, és un clàssic noruec. El 1853 després de viure una crisi religiosa, va ser ordenat i el 1875 es va convertir en bisbe de Kristiansand.
