Batalla de Worcester història anglesa [1651]
Batalla de Worcester història anglesa [1651]
Anonim

Batalla de Worcester, (3 de setembre de 1651). El conflicte tan dilatat entre els realistes i els seus opositors a les illes britàniques, que havia començat a Escòcia el 1639 i s’estengué a Irlanda i després a Anglaterra cap al 1642, finalment arribà al final. Worcester el 1651. Va ser una batalla descarada, però va assegurar la supervivència de la república anglesa.

La derrota dels escocesos de Oliver Cromwell a la batalla de Dunbar el 1650 no havia acabat amb l'amenaça d'Escòcia. Al juny de 1651, després que una llarga malaltia havia aturat la seva campanya, Cromwell es va dirigir cap al nord per amenaçar la fortalesa escocesa de Stirling. Deliberadament va deixar obert el camí cap a Anglaterra. El nou rei, Carles II, va caure a la trampa. Al capdavant de l'exèrcit escocès, va marxar cap al sud per la costa oest. Cromwell va ordenar que la tropa de cavalleria John Lambert el seguís, va ordenar que una segona força es desplaçés a través del país des de Newcastle fins a Warrington i una tercera, milícia de les terres mitjanes, per anar cap al nord.

Un cop va agafar Perth, Cromwell va dirigir el seu exèrcit principal al sud per la costa est, cobrint 32 km al dia i recopilant reforços mentre anava. Els quatre exèrcits anglesos van convergir sobre els escocesos a Worcester. Els escocesos foren superats en nombre, amb 16.000 soldats enfrontats a 30.000 anglesos, dels quals 20.000 eren entrenats i disciplinats membres de l'exèrcit del nou model. El primer assalt anglès des del sud i l'est de la ciutat va empènyer els escocesos cap a Worcester. La resistència escocesa obstinada al sud va obligar Cromwell a enviar reforços, deixant exposat el seu flanc est. Charles va ordenar dos tipus d'explotar aquesta debilitat, que es va omplir ràpidament pel retorn de Cromwell. Les tropes angleses van poder llavors tornar a repel·lir els escocesos a Worcester, aviat capturant la ciutat mateixa. Perduda la causa reialista, Carles va fugir a l’exili a França.

Pèrdues: Anglès, 200 de 30.000; Escocesos, 3.000 morts i almenys 10.000 capturats de 16.000.