Big Herd of Bongos! Amazing! (Maig 2024)
Bongo, (Tragelaphus eurycerus), el més gran, colorit i més sociable dels antílops del bosc africà, pertanyent a la tribu dels antílops amb banyes espirals Tragelaphini (família Bovidae). També és el tercer antílope més pesat, després de la relativa elanda gegant i eland comú.
El bongo té unes potes curtes i robustes i les seus posteriors, més altes i més desenvolupades que les de la seu. El bongo i eland són els únics tragelaphines en què els dos sexes tenen banyes. Les banyes de bongo masculines són massives i fan una espiral ajustada; la longitud mitjana és de 75 cm (30 polzades; la longitud màxima registrada és de 99 cm). Les femelles tenen banyes més fines i paral·leles, però igualment llargues. Tot i que són curts d’estatura (122–128 cm d’altura de les espatlles), els mascles pesen de mitjana 300 kg (660 lliures) i fins a 400 kg (880 lliures); les femelles pesen uns 240 kg (530 lliures). La castanya brillant i brillant de la part posterior i els flancs fa un color més fosc a la part inferior i a les cames. Els mascles es fan més foscos amb l’edat; de fet, els bongos masculins a les terres altes de Kenya són gairebé negres. En ambdós sexes, la capa vermellosa es contrasta intensament amb marques blanques o grogues,que inclouen entre 12 i 14 ratlles verticals al tors, bandes a les vores de les enormes orelles arrodonides, grans chevrons del pit i del nas, taques de galtes i cames amb bandes. La coloració impactant del bongo és en realitat ocultar al bosc, on les marques serveixen per alterar el seu contorn. Els bongos són principalment navegadors, i consumeixen el fullatge de fins a 80 tipus diferents d'arbres, arbustos, arbres i vinyes.
Hi ha dues subespècies de bongo àmpliament separades en poblacions cada cop més fragmentades. El bongo de muntanya més gran (Tragelaphus eurycerus isaaci) és un relicte d’èpoques interglacials quan la selva tropical s’estén a l’oceà Índic; es produeix a les butxaques del bosc de muntanya protegit entre 2.000 i 3.000 metres sobre els nivells del mar a les terres altes de Kenya. Els bongos de muntanya freqüenten la zona de calor de bambú i muntanya en època seca i després baixen al bosc de núvols, on es dispersen, durant les pluges. Els intervals de casa poden superar els 100 km quadrats (40 milles quadrades). Els ramats d’una dotzena es consideren grans; sempre inclouen vedells joves i són arrossegats o acompanyats per un bou durant la temporada d’aparellament (octubre-gener). L'augment de la població humana, la desforestació, la caça furtiva, els canvis ecològics, les malalties i la predació per lleons, hienes,i els lleopards amenacen la supervivència del bongo de muntanya.
The lowland bongo (T. eurycerus eurycerus) inhabits lowland rainforests from western Africa and the Congo basin to southwestern Sudan. The lowland bongo’s habitat could be more accurately described as a forest-savanna mosaic, as it depends on openings where sunlight penetrates to the forest floor. Two herds of 10–20 animals tracked in the Central African Republic’s Dzanga-Ndoki National Park had home ranges of at least 49 and 19 square km (19 and 7 square miles); the focal points of these ranges were clearings around water holes and mineral licks created by elephants. By day the herds, composed of females and young, congregated in dense forest within a few kilometres of a lick; before dusk they often moved directly to a clearing, where they spent hours eating clay soil, drinking clayish water, foraging on lush herbs and grass, and socializing. This and other studies suggest that bongos are much rarer than previously estimated, with a mean density in good habitat of only one animal per 4 square km (2 square miles). Adult males are usually solitary and, like other tragelaphine antelopes, nonterritorial. A single calf, born after a nine-month gestation, remains hidden for the first week or more.
