Chicago Riverwalk & Chicago, la capital de la arquitectura moderna. (Maig 2024)
El capitell, en arquitectura, coronar el membre d'una columna, moll, anta, pilaster o una altra forma de columna, proporcionant un suport estructural per al membre horitzontal (entaulament) o arc superior. En els estils clàssics, el capital és el membre arquitectònic que distingeix més fàcilment l'ordre.
Dues formes senzilles del capitell són un bloc de fusta quadrat anomenat àbac, situat a la part superior d’un pal, i un bloc oblong anomenat billet, amb les seves majors dimensions paral·leles a la biga superior. La forma dels extrems d'aquests blocs produeix una forma de capital que s'escampa lateralment, que es pot elaborar mitjançant la multiplicació de parts, l'addició de motllures i l'ornamentació amb formes florals, zoomòrfiques o abstractes.
A Egipte i Mesopotàmia es coneixien capitells àbacs primitius i s'hi han trobat dos tipus de capitals simples de pedra al complex de piràmides esglaonades de Saqqārah (c. 2890 - c. 2686 a. C.). Una, amb forma de saddel, suggereix canyes o fulles doblades; l’altra, una campana aixecada, deriva de la planta del papir. Posteriorment l'arquitectura egípcia va utilitzar majúscules derivats de formes vegetals com la palma i el lotus, així com formes antropomorfas i formes simples d’àbac. Els majúscules de Volute eren coneguts en l'arquitectura hitita a Anatòlia i a Mesopotàmia fins al 870 aC. Es van crear capitals molt elaborats a Pèrsia Aquemènia.
Els grecs van crear tres formes molt utilitzades de la capital. El capitell dòric consisteix en un àbac quadrat que supera una forma rodona amb un perfil en forma d'ou anomenat echinus, a sota del qual hi ha diverses motllures estretes i ridícules que uneixen el capitell amb la columna. El capital jònic —relacionat probablement amb els capitals de voluta de l’Àsia occidental— té un disseny tripartit format per un parell de volutes connectades horitzontalment inserides entre l’àbac i l’equin. El capitell corinti és bàsicament un àbac recolzat sobre una campana invertida envoltat de fileres de fulles d'acant estilitzades. Els romans van afegir el capital toscà, una forma modificada del dòric, i el capital compost, que combinava les volutes jòniques amb la forma de campana corinti.
Els capitells islàmics, seguint el requeriment no representatiu de l'estètica musulmana, van utilitzar principalment formes abstractes derivades de la repetició de petites motllures i la multiplicació d'arcs en miniatura. Algunes formes de capitell entre claudàtors i un capitell en forma de campana decorat amb motius de lotus es van utilitzar amb més freqüència a l'Índia, la Xina i el Japó.
El disseny de capitals a l'Europa medieval sol derivar de fonts romanes. Els capitells cubiformes, o de coixí, quadrats a la part superior i arrodonits a la part inferior, servien de formes de transició entre la molla angular dels arcs i les columnes rodones que els recolzen. Animals grotescs, ocells i altres motius figuratius caracteritzen els capitells de l’època romànica. Al començament del període gòtic, les característiques exòtiques tendien a desaparèixer en favor del fullatge estilitzat simple, els ganxets i les motllures geomètriques, particularment a França i Anglaterra. Durant l’edat mitjana posterior, l’èmfasi en les columnes agrupades i les piles compostes que es van disparar en una línia ininterrompuda fins a voltes altes van tendir a disminuir la importància del capital.
