Novas variedades de chicória a partir de modificações do ADN (Maig 2024)
Xicoria, (Cichorium intybus), planta perenne amb flors blaves de la família de les Asteraceae. Originària d’Europa i introduïda als Estats Units a finals del segle XIX, la xicoria es cultiva àmpliament als Països Baixos, Bèlgica, França i Alemanya i fins a cert punt a Amèrica del Nord. Les seves fulles es mengen com a verdura o en amanida, i les arrels es poden bullir i menjar amb mantega. La planta es cultiva com a farratge o cultiu d’herbes per al bestiar. L’arrel de xicoia es pot torrar i moler per aportar color, cos i amargor addicionals al cafè; als Estats Units aquesta pràctica és especialment popular a la ciutat de Nova Orleans.
Test
Això o allò? Fruita i verdura
pastanagues
La xicoria té un llarg taproot carnós i una tija peluda i rígida, ramificada i que creix fins a una altura d’uns 1 a 1,5 metres (3 a 5 peus). Les fulles dentades lobulades, amb una xicoria silvestre semblant a les fulles de dent de lleó, es troben al voltant de la base. Les arrels d'algunes varietats es conreen al descobert durant l'estiu i es prenen a la tardor per ser forçades, o es cultiven a l'interior de la temporada fora de l'hivern. Un dels mètodes forçats produeix barb de capucina, les fulles blanques soltes molt apreciades pels francesos com a amanida d'hivern. Un altre mètode produeix witloef, o witloof, els caps o corones més estretes preferits a Bèlgica i altres llocs. A Europa es guarden arrels per produir fulles per a amanides durant l'hivern.
In temperate regions having a growing season of five and a half to six months, if the seed is sown too early in the spring, the plants may go to seed instead of forming large storage roots suitable for forcing; in such areas seed should be sown in June. The roots may be forced in cellars, under greenhouse benches, or outdoors.
