Paluzie, de Riquer, Carod-Rovira. El moment històric. Catalunya i Cuba (Matins de TV3 21/09/2017) (Maig 2024)
El 20 de març de 2016, pres. Barack Obama va arribar a Cuba, convertint-se en el primer president nord-americà que va fer la sessió a fer-ho des de la revolució cubana, el 1959. La seva visita va suposar la culminació dels esforços dels dos països per posar el pont entre els dos veïns hemisfèrics. Les esperances havien augmentat per a aquest resultat des del 17 de desembre de 2014, quan Obama i la presidenta cubana. Raúl Castro es va dirigir als seus respectius països per anunciar la restauració de les relacions diplomàtiques entre Cuba i Estats Units.
La reconciliació va començar de manera favorable. El president Obama ha reconegut que els Estats Units no poden "seguir fent el mateix durant cinc dècades i esperar un resultat diferent". Va indicar que era hora de “acabar amb un enfocament antiquat” i “deixar anar els grillons del passat”. El president Castro va sostenir que Cuba no minimitzava les "profundes diferències" que continuen perjudicant les relacions amb els Estats Units, però va afirmar una "voluntat de dialogar sobre totes aquestes qüestions" i va destacar la necessitat de "aprendre l'art de conviure amb les nostres diferències en de manera civilitzada."
El calendari d'aquest canvi de política notable era propici. Durant bona part de la dècada des de la seva pujada al poder el 2006, Raúl Castro havia intentat reactivar una economia moribunda mitjançant una combinació de reformes destinades a ampliar les petites empreses privades (cuentapropismo), reduir les nòmines del govern, fomentar la inversió estrangera i promoure l'agricultura privada. L’acostament entre Cuba i Estats Units va donar suport a projectes de reforma cubana, amb els Estats Units que van oferir una ajuda per a empreses emprenedores, guiant l’expansió de les capacitats de telecomunicacions i ajudant en la modernització de la infraestructura tecnològica. El 2016, el Departament del Tresor dels Estats Units havia retirat gairebé tots els límits de les transferències autoritzades a Cuba dels residents dels Estats Units, una mena que va comportar a Cuba uns 3.300 milions de dòlars estimats en efectiu i mercaderia anualment. El servei de correu directe entre els països va reprendre el març del 2016; el primer vaixell de creuers que va navegar des dels Estats Units a Cuba des de finals dels anys 70 va atracar a l’Havana al maig; i al juliol, el Departament de Transport dels EUA (DOT) va autoritzar FedEx a oferir serveis de càrrega a Cuba.
Els esforços cubans per promoure les empreses privades i ampliar l’ocupació privada havien aconseguit un èxit modest si desigual. Al 2016, s'estima que 500.000 cubans (aproximadament el 27% de la força de treballadors assalariats) estaven ocupats al sector privat, principalment en la venda de productes alimentaris, el transport, la propietat immobiliària i les petites empreses de serveis. Més del 70% de la força de treball assalariat va romandre ocupada per l'estat, amb un salari mensual mitjà de 25 dòlars. Aquestes estadístiques suggereixen que la transició al cuentapropismo estava lluny de ser completa.
Les inversions estrangeres van augmentar el 2016, promogudes activament pel govern cubà. "Hem de prescindir dels prejudicis arcaics envers la inversió estrangera", va exhortar el president Castro al setè congrés del partit, "i continuar avançant amb la formulació, el disseny i la creació d'empreses". Les empreses nord-americanes havien expandit gradualment la seva presència a Cuba. El DOT va autoritzar vols programats directes per a vuit companyies aèries nord-americanes per donar servei a Cuba, i a l’agost el primer vol comercial entre els dos països de cinc dècades va desembarcar a l’Havana. A mitjan 2016, l’hoteler nord-americà Starwood Hotels & Resorts va arribar a un acord amb Cuba per operar tres hotels històrics a l’Havana: Inglaterra, Quinta Avenida i Santa Isabel. El govern dels Estats Units al febrer va concedir l’aprovació per a la primera fàbrica nord-americana en més de cinc dècades que es va construir a l’illa. Al març, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va autoritzar 22 programes de recerca i promoció finançats per la indústria i 18 organitzacions d'ordres de màrqueting "per dur a terme activitats de recerca i intercanvi d'informació autoritzades amb Cuba".
La normalització de les relacions cubano-nord-americanes va servir per impulsar els viatges estrangers i augmentar els ingressos en divises del turisme, que van generar més de 2.000 milions de dòlars el 2015 i van proporcionar ocupació a uns 120.000 cubans. Al primer trimestre de 2016, un total d’un milió de viatgers (inclosos un rècord de 94.000 nord-americans i 115.000 americans cubans) van visitar l’illa, un augment del 15% respecte al primer trimestre del trimestre del 2015. S’estima que 145.000 nord-americans —incloent els centenars de milers de visitants cubans americans— van viatjar a Cuba el 2015 - un 80% més de l’any anterior. El Ministeri de Turisme cubà preveu que el 2016 arribessin a Cuba 3,7 milions de visitants.
El turisme era una benedicció mixta, però. L’augment de viatgers estrangers va introduir noves tensions en l’estirament dels sistemes d’infraestructura. Les instal·lacions aeroportuàries estaven desbordades i els allotjaments existents en hotels van resultar insuficients. La taxa de creixement previst de la producció agrícola no va assolir les quotes previstes i Cuba va continuar important 2.000 milions de dòlars estimats anualment en productes alimentaris, gran part dels quals es podrien produir a nivell local. Amb aquestes mancances, es van produir increments de preus i es van registrar escassetats cròniques en diverses mercaderies, inclosos detergents, sabons i productes paperers. El 2016, el govern va intervenir per frenar l'augment dels preus dels aliments, obligant a reduir fins a un 30% els costos dels productes bàsics d'aliments.
El desigual ritme de les reformes econòmiques reflectia les incerteses relacionades amb una crisi més profunda a Veneçuela, especialment les preocupacions sobre la disminució del subministrament de petroli. A mitjans de 2016, Cuba havia experimentat un descens aproximat del 20% de les importacions de petroli subvencionades de Veneçuela i una nova ronda de racionament energètic i exhortacions governamentals per limitar l’ús d’energia, inclosa mitjançant la reducció de la jornada laboral a les oficines governamentals i les restriccions en els viatges i l’aire. -condicionament, es va fer necessari. "Lògicament", va explicar el president Castro a l'Assemblea Nacional de juliol de 2016, "que ha provocat tensions addicionals en el funcionament de l'economia cubana".
Les incerteses també van derivar de la persistència del sistema de doble moneda, pel qual un nombre creixent de béns i serveis va passar del llibre de racions subvencionat per l'estat al mercat obert de moneda convertible. Els salaris i les pensions generalment eren insuficients per satisfer les necessitats bàsiques de les famílies cubanes que ocupaven el sector estatal. L’expansió del sector turístic i l’augment de l’empresa privada van provocar una “fuga de cervells” interna, ja que els professionals de l’estat, inclosos personal sanitari, professors, tècnics i enginyers, van emigrar cap a sectors de moneda dura i van abandonar els salaris i els salaris. en moneda nacional (moneda nacional).
Cuba i els Estats Units van continuar avançant lentament cap a la normalització de les relacions. L’embargament dels Estats Units contra Cuba va continuar vigent, com va fer la Llei d’ajustament cubana de 1966, en la qual es va declarar l’emigrés cubà no documentat quan va entrar al territori dels Estats Units. A més, la ràdio radiofònica nord-americana, sense censura, va continuar emetent, i les reclamacions dels Estats Units i les contraindemnitzacions cubanes per indemnització es van mantenir. Els Estats Units també es van negar a l’adhesió a les demandes cubanes per a la devolució del territori requisat el 1898 sobre el qual es va establir l’Estació Naval Guantánamo Bay. L'administració d'Obama va pressionar als cubans per ampliar l'economia de mercat, per adoptar reformes polítiques i per acceptar les normes de la societat civil. "Estem convençuts que la gent de Cuba seria millor servida per una autèntica democràcia", va exhortar John Kerry, secretari d'Estat nord-americà, "on la gent és lliure d'escollir els seus líders, d'expressar les seves idees, d'exercir la seva fe
on les institucions responen a les que serveixen; i on la societat civil és independent i es deixa florir. " Tots aquests punts recordaven molt la recerca del canvi que caracteritzava els 50 anys anteriors de la política dels Estats Units. Cuba es va moure amb prudència cap a les relacions normals, desconcertades de les intencions dels Estats Units. "Les relacions amb els Estats Units han representat històricament un repte per a Cuba", va afirmar el president Castro, "donada la seva pretensió permanent d'exercir la dominació sobre la nostra nació". Tot i que els dos països feien precaució, a mitjan 2016, un alt funcionari del Departament d’Estat dels Estats Units va assegurar que s’està fent “un progrés lent i constant”.
