Detroit Institute of Arts Museum, Detroit, Michigan, Estats Units
Timeline of United States inventions (before 1890) | Wikipedia audio article (Maig 2024)
L’Institut de les Arts de Detroit, museu d’art de Detroit, Michigan, EUA, destaca per la seva col·lecció de pintures americanes del segle XIX i les seves pintures holandeses, flamenques i italianes del Renaixement fins al període barroc. També és conegut per una gran col·lecció d’arts de l’antiguitat i del món islàmic, basada en obres adquirides pel magnat farmacèutic Frederick Stearns. Les explotacions gregues, romanes, egípcies i perses antigues han estat augmentades per artefactes de l’Europa occidental, Mesopotàmia i l’antiga Aràbia. El museu també acull obres tradicionals asiàtiques, africanes, oceàniques i nadius americanes i art contemporani de tot el món.
Test
Organitzacions mundials: fet o ficció?
És possible que els països comunistes no s'uneixin a les Nacions Unides.
El museu va ser fundat el 1885 per un grup de ciutadans de Detroit. Va ser donada a la ciutat el 1919 i es va traslladar a la seva estructura d'estil neoclàssic actual el 1927. Va ser ampliada per complements realitzats el 1966 i 1971. El pati central del museu està decorat amb una sèrie de 27 murals del pintor mexicà Diego Rivera que descriu la indústria automobilística. El 2001 el museu va crear un nou departament, el General Motors Center for African American Art, i el 2010 va obrir una galeria dedicada a l’art islàmic.
Reostat, resistència ajustable usada en aplicacions que requereixen l’ajust de corrent o la resistència variable en un circuit elèctric. El reostat pot ajustar les característiques del generador, enlluernar les llums i iniciar o controlar la velocitat dels motors. El seu element de resistència pot ser un fil metàl·lic o
Tolyatti, ciutat, oblast de Samara (Rússia), oest de Rússia, al riu Volga. Fundada com a fortalesa el 1738 i coneguda com Stavropol, se li va donar la condició de ciutat el 1780 i de nou el 1946. Obrejada per Samara, va romandre sense importància fins al començament del 1950 de l’enorme barracó VI Lenin (presa)