Ocell flaquer
Coral Veus de l’Estany - La vida és bella (Nicola Piovani) #Viu21MúsicaENLÍNIA (Maig 2024)
Parpelleig, qualsevol dels diversos picadors del nou món del gènere Colaptes, de la família Picidae (qv), que es destaca per passar molt temps a terra menjant formigues. La saliva enganxosa del flicker és alcalina, potser per contrarestar l’àcid fòrmic que segrega les formigues. La seva factura és més esvelta que a la majoria dels picadors i és lleugerament corba cap avall. Les sis espècies –la majoria amb corba blanca, faixa negra i marques variades del cap– inclouen el parpelleig d’arbre groc (C. auratus) de l’est d’Amèrica del Nord, que té més de 100 noms locals. Aquesta forma d’ales daurades, que mesura aproximadament 33 cm de longitud, es substitueix a Occident (fins a Alaska) pel parpelleig d’arbres vermells (C. cafer), considerat per moltes autoritats que representen la mateixa espècie que la d’arbre groc perquè les dues formes hibriden freqüentment. Els camps, o pampes, parpellegen (C.)campestris) i el parpelleig de camp (C. campestroides) -en algunes ocasions que es considera que és una sola espècie- són habituals a Amèrica del Sud de l'Est; són ocells més foscos amb rostres i pits grocs.
Gamma Kopet-Dag, serralada a la frontera entre Turkmenistan i Iran. Es dirigeix al nord-oest al sud-est per més de 400 km (645 km), des de prop del mar Caspi (nord-oest) fins al riu Harīrūd (turcmenès: Tejen) (sud-est). Kūh-e Qūchān, a l'Iran, amb una elevació de 3.190 metres de 10.466 peus,
Arbre de rosella, arbust o petit arbre de la família de les roselles, originari de les zones chaparrals del sud de Califòrnia i del nord-oest de Mèxic.