Diàlegs Endavant: "Democràcia i regeneració política" (Maig 2024)
En endavant, la pràctica de les superpotències (sobretot el dels Estats Units) d’establir una presència militar duradora en un país estranger com a mitjà per projectar la força i promoure els interessos nacionals.
El terme "forward forward" es refereix a equips, forces armades i instal·lacions militars persistents que es troben estacionades a l'estranger o desplegades al mar durant la pau. Un terme més general, la presència endavant, inclou activitats militars no internacionals com els acords d'accés, assistència militar estrangera, exercicis de formació conjunta i compartir informació. Una presència militar visible a l'estranger té com a objectiu projectar el poder nacional, dissuadir possibles adversaris i estabilitzar les regions potencialment volàtils. La base avançada també dóna suport als objectius de la política de defensa d’un superpoder determinat dissuadint la competència militar en una determinada esfera d’influència.
La base basada compleix les necessitats logístiques i els objectius estratègics més amplis. La presència de personal militar i equipament a les regions geogràfiques principals permet una resposta ràpida en cas de conflicte, en cas que la dissuasió falla. El posicionament d’actius militars a l’estranger redueix substancialment el temps necessari per transportar equips i forces cap a una zona de conflicte. Així mateix, els comandaments es mouen ràpidament i concentren el poder militar a racons llunyans del món.
Una presència militar desplegada endavant en temps de pau és una de les característiques definidores d'una superpotència global. En el seu punt àlgid durant els darrers segles XIX i principis del XX, l’Imperi Britànic va mantenir un sistema de guarnicions i estacions de recobriment que van recórrer el món. Després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van desmantellar moltes de les seves bases de guerra, però van mantenir una important presència militar a Europa i Àsia per intentar contenir la Unió Soviètica. El final de la guerra freda va provocar més reestructuracions, ja que Rússia pretenia preservar la seva influència regional mitjançant la signatura d’acords de base amb antigues repúbliques soviètiques.
After the September 11, 2001, terrorist attacks, the U.S. Department of Defense embarked on a global posture-realignment process that focused less on a large overseas concentration of U.S. troops and matériel and more on rapid deployment into areas that may be distant from the basing location. These changes in forward-basing posture were intended to address the complex and asymmetric threats of the post-Cold War world more effectively and flexibly.
