Regió de Hejaz, Aràbia Saudita

Hejaz, també de lletra Hedjaz, àrab Al-Ḥijāz, regió de l’oest d’Aràbia Saudita, al llarg de la costa muntanyosa del mar Roig de la Península Aràbiga, des de Jordània al nord fins a la regió d’Asir, al sud. La part nord de la província va ser ocupada des del segle VI aC, quan els reis caldeus de Babilònia van mantenir Taymāʾ com a capital d'estiu. Més tard, el Hejaz es va convertir en una part del regne Nabataean (100 aC-200 ce), el centre del qual era Madāʾin Ṣāliḥ. La província va tornar a estar sota control de Bagdad fins al 1258, quan va recaure en els egipcis. El 1517 fou ocupada pels turcs. El domini nominal, però, va romandre en mans dels sharīfs (nobles) de la Meca fins als trastorns religiosos a principis del segle XIX, quan les ciutats santes van ser atacades pels fonamentalistes wahhābī musulmans. Els otomans van controlar directament els Hejaz després de 1845 i van construir (1900-2008) el ferrocarril Damasc-Medina per unificar el seu domini. El 1916, durant la Primera Guerra Mundial, Sharīf Ḥusayn ibn ʿAlī, que va reclamar descendència lineal del profeta Mahoma, es va revoltar contra el domini turc, va destruir el ferrocarril i es va proclamar com a rei de Hejaz. El regnat d’Ḥusayn va acabar el 1924, quan va abdicar davant d’una invasió Wahhābī, i el 1925 el seu fill i successor, ʿAlī, també va abdicar i va abandonar el país.

Aràbia: Hejaz i Asir

Un escarpament pràcticament ininterromput recorre la longitud de la península per sobre del mar Roig. El tram des del golf d’Aqaba fins a un punt aproximat

Ibn Saʿūd, el sultà de Najd, va assumir el títol de rei de Hejaz el 1926, i el 1932 Hejaz, Najd i altres districtes sota el seu control es van unir per formar el Regne d'Aràbia Saudita.

L’economia de la regió, que abans va dependre de la mineria d’or, es basa ara en la despesa de pelegrinatge, les indústries lleugeres (particularment a Jiddah), el comerç, una producció agrícola limitada de dates i cereals i la riquesa generada pels dipòsits de petroli de l’Aràbia oriental. A més de les dues ciutats sagrades de la Meca i Medina, els centres principals són Jiddah, el port més gran del Mar Roig, Al-Ṭāʾif (un complex d'estiu) i Yanbuʿ (el port de Medina).