Complete Tour Famous Nek Chand ROCK GARDEN Chandigarh Punjab India (Maig 2024)
Nek Chand, completament Nek Chand Saini, (nascut el 15 de desembre de 1924, Berian Kalan, Tehsil Shakargarh, Índia, Imperi Britànic [ara a la província de Punjab, Pakistan] - augmentat el 12 de juny de 2015, Chandigarh, Índia), autodidacta de l'Índia artista més conegut per transformar escombraries i deixalles en el Rock Garden de Chandigarh, un conjunt de milers d’escultures en un bosc als afores de Chandigarh, Índia.
Quan era adolescent, Chand va marxar de casa per viure amb un oncle i assistir a la secundària. Un cop es va graduar, va tornar al poble de la seva família i es va convertir en pagès. No obstant això, després de la partició de l'Índia quan el domini britànic es va acabar el 1947, la família hindú de Chand es va veure obligada a fugir del seu poble, que va caure dins de les fronteres del Pakistan musulmà. El 1955 Chand es va establir a Chandigarh, la capital dels estats Punjab i Haryana. La ciutat va ser reconstruïda per l'arquitecte suís Le Corbusier, que havia estat escollit pel govern indi per dissenyar des de zero la capital metropolitana. Chand va trobar feina com a inspector de carreteres al departament d'obres públiques. A partir del 1958, en el seu temps lliure, Chand va començar a recollir materials per a un jardí que va imaginar un edifici en un bosc situat a la vora de la ciutat.Durant 18 anys va navegar per la ciutat i el camp en bici per trobar roques i pedres, residus reciclats dels munts d'escombraries i restes dels vint o menys pobles que havien estat anivellats per crear la nova ciutat. El 1965 va començar a construir el jardí i a organitzar l’espai. Com que estava governat per terrenys públics, designat com a zona sense edificacions, Chand funcionava il·legalment, en secret.
El 1972, un funcionari del govern va descobrir el projecte i, en resposta a la publicació pública de suport al jardí de Chand, en aquell moment de 12 hectàrees, el govern no el va destruir. En lloc d'això, va ser sotmès a supervisió del govern i Chand va ser contractat per supervisar el projecte i va rebre 50 empleats perquè l'ajudessin en la seva finalització. Tot i que el jardí de roques es va obrir al públic el 1976, Chand i el seu personal van continuar construint i ampliant el lloc fins a unes 30 hectàrees (unes 12 hectàrees).
Each of Chand’s sculptures—the figures, both animal and human, number in the thousands—was created from concrete poured over some form of metal armature, such as a recycled bicycle frame. The figures were then adorned with shards of pottery and porcelain, glass, bottle caps, or any other type of discarded material that offered texture. They stand in stiff postures, and their faces are masklike. Chand situated the figures throughout the garden in neatly arranged groups, with the result that they look somewhat like frozen armies. The garden also includes architectural features, such as plazas, courtyards, archways, a large series of swings meant to be used by visitors, and a stone amphitheatre. The landscaping, lush and complex, includes waterfalls and flowing streams.
Chand and his garden became national treasures. In 1980 he was awarded the Grand Medal of Vermeil from the city of Paris, in 1983 the garden was pictured on an Indian postage stamp, and a year later Chand was presented with India’s Padma Shri award (1984; one of India’s highest civilian awards) for distinguished service in the arts. Chand was also commissioned to create gardens elsewhere, notably the Fantasy Garden at the National Children’s Museum in Washington, D.C. (dismantled in 2004), and continued to be the subject of exhibitions in Europe and the United States.
