El CASTILLO de PRAGA y los LUGARES TURÍSTICOS de la capital de REPÚBLICA CHECA 🏰 Escuché viajando (Maig 2024)
El castell de Praga, txec Pražský hrad, també anomenat Hradčany, nom col·lectiu per a una agrupació de palaus, esglésies, oficines, fortificacions, patis i jardins de Praga, amb una superfície aproximada de 45 hectàrees. El castell era antigament la seu dels reis de Bohèmia i actualment és la residència oficial del president de la República Txeca. Es troba al centre històric de Praga, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El castell de Praga va tenir els seus orígens a finals del segle IX, durant el regnat de Bořivoj, el primer príncep cristià de Bohèmia. L'església que es va convertir en la basílica de Sant Jordi es va començar cap a l'any 920; la basílica encara es manté com a monument de l'arquitectura romànica. El príncep màrtir Wenceslao I (el "bon rei Wenceslau" de la nadala) va ser enterrat el 932 a l'Església de Sant Vitus, predecessor a una catedral dedicada al mateix sant. La pedra de base de la catedral de Sant Vitus va ser posada al turó de Hradčany el 1344 a instàncies de Carles IV, el futur rei de Bohèmia i Sant emperador romà. L'arquitecte Petr Parléř va donar a la catedral el seu estil gòtic tardà, però la construcció no es va acabar fins al 1929. Una volta de la catedral salvaguarda les joies de la corona de Bohèmia, que no solen estar en exposició pública.
El príncep Soběslav va ser construït amb antiga palau reial al segle XII per reemplaçar els edificis originals del palau de fusta. Va ser ampliada per Carles IV i el seu fill Wenceslao IV i va ser reconstruïda substancialment després de 1483 per Vladislav II. La Sala Vladislav (1493-1510) és una sala de l'Antic Palau Reial dissenyada per l'arquitecte Benedikt Ried. Mostra elements arquitectònics tant del gòtic tardà com del renaixement. La cambra del consell va ser la zona de posada en escena per a la Defenestració de Praga (1618), una violenta manifestació del nacionalisme bohèmia que va ser seguida de prop per la Guerra dels Trenta Anys (1618-48). El Nou Palau Reial, que es va anar configurant progressivament a finals del segle XVI i principis del XVII, acull ara oficines del govern txec. La Sala del Trono, la Sala espanyola i altres grans cambres acullen cerimònies oficials.
Just al nord de la secció fortificada del castell hi ha Golden Lane, un carrer de petites cases de fila construïdes originalment per a alquimistes reals i altres servidors del castell. L’escriptor Franz Kafka hi va viure des del 1916 fins al 1917. Golden Lane està flanquejat per dues torres rodones: la torre Daliborka (a la banda de l’est) i la nova torre blanca (a l’oest). Totes dues es van construir al segle XV i eren presons notòries. Més al nord, més enllà del fossat de cierre (un barranc on abans es guardaven els cérvols), es troba el jardí real. Al seu límit sud es troba la Sala de jocs de pilota (1567-69), que va ser construïda com a gimnàs, però que ara s'utilitza per a exposicions i concerts. Molt a prop hi ha el Palau d’Estiu (1538–60; de vegades anomenat Belvedere o Palau d’Estiu de la Reina Anna), que també es va construir en estil renaixentista.
