Romania

Romania, país del sud-est d’Europa. La capital nacional és Bucarest. Romania va ser ocupada per tropes soviètiques el 1944 i es va convertir en satèl·lit de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el 1948. El país va estar sota domini comunista des de 1948 fins a 1989, quan el règim del líder romanès Nicolae Ceaușescu va ser enderrocat. Les eleccions lliures es van celebrar el 1990. El 2004 el país es va incorporar a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i el 2007 va esdevenir membre de la Unió Europea (UE).

El paisatge romanès és d'aproximadament un terç muntanyós i un terç boscós, amb la resta format per turons i planes. El clima és temperat i marcat per quatre estacions diferents. Romania gaudeix d’una considerable riquesa de recursos naturals: terres fèrtils per a l’agricultura; pastures per al bestiar; boscos que proporcionen boscs durs i suaus; reserves de petroli; metalls, inclosos l’or i la plata a les muntanyes d’Apuseni; nombrosos rius que subministren hidroelèctric; i un litoral del mar Negre que és el lloc dels ports i estacions.

El poble romanès deriva bona part del seu caràcter ètnic i cultural de la influència romana, però aquesta identitat antiga ha estat remodelada contínuament per la posició de Romania que va astridar les principals rutes de migració continental. Els romanesos es consideren a ells mateixos els descendents dels antics romans que van conquerir el sud de Transsilvània sota l'emperador Trajà el 105 i dels dais que vivien a les muntanyes al nord de la plana de la Danubia i a la conca de Transilvània. En el moment de la retirada romana sota l'emperador Aureliano el 271, els colons romans i els dais s'havien casat, donant lloc a una nova nació. Tant les arrels llatines de la llengua romanesa com la fe ortodoxa oriental a la qual s’adhereixen la majoria dels romanesos van sorgir de la barreja d’aquestes dues cultures.

Des de l’arribada dels huns al segle V fins a l’aparició dels principats de Valàquia i Moldàvia al segle XIV, el poble romanès pràcticament va desaparèixer de la història escrita. Durant aquest temps Romania va ser envaïda per grans migracions populars i guerrers a cavall que van recórrer la plana de la Danubia. Es creu que davant la violència ininterrompuda els romanesos es van veure obligats a traslladar-se, trobant seguretat a les muntanyes dels Carpats. Tal com va observar el cap militar Helmuth von Moltke: "La resistència gairebé sempre s'ha demostrat inútil, els romanesos ja no podien pensar en cap altra forma de defensa que la fugida".

Durant els propers 600 anys, les terres romaneses van servir de camp de batalla per a les ambicions conflictives dels seus veïns. Els romanesos no van poder suportar les pressions imperials primer dels bizantins i després dels turcs otomans cap al sud a Constantinoble (actualment Istanbul), o després des de l’imperi Habsburg a l’oest i de Rússia a l’est.

El 1859 es van unir els principats de Valaquia i Moldàvia, i el 1877 van proclamar la seva independència de l’imperi otomà com a Romania moderna. Això va anar acompanyat d’una conversió de l’alfabet ciríl·lic al llatí i d’un èxode d’estudiants que buscaven l’ensenyament superior a l’Europa occidental, especialment França.

Malgrat el seu inici com a estat nació europeu, la Romania del segle XX va produir diversos intel·lectuals de renom mundial, entre els quals el compositor Georges Enesco, el dramaturg Eugène Ionesco, el filòsof Emil Cioran, l’historiador de la religió Mircea Eliade i el premi Nobel George E. Palade. La vigília de la Segona Guerra Mundial, la periodista Rosa Goldschmidt Waldeck (la comtessa Waldeck) va descriure la seva impressió més forta dels romanesos:

Dos mil anys de severs amos estrangers, invasions bàrbares, conquistes rapaces, prínceps malvats, còlera i terratrèmols han donat als romanesos una sensació magnífica de la qualitat temporal i transitòria de tot. L’experiència en supervivència els ha ensenyat que cada tardor pot donar lloc a oportunitats imprevistes i que d’alguna manera sempre tornen a posar-se en peu.