Teatre grec antic de Skene
theatru-M-undi #1 - LE THEATRE GREC ANTIQUE (Maig 2024)
Skene, (del grec skēnē, "edifici d'escenes"), en el teatre grec antic, un edifici darrere de la zona de joc que originalment era una barraca per al canvi de màscares i vestits, però que finalment es va convertir en el rerefons del qual es va promulgar el drama. Primer usat c. 465 aC, l'escena originalment era una petita estructura de fusta orientada al cercle d'espectadors. Es va convertir en un edifici de dues plantes decorat amb columnes, amb tres portes destinades a les entrades i sortides i a l’aparició de fantasmes i déus; estava flanquejat per ales (paraskēnia). A finals del segle V aC, la pèl de fusta va ser substituïda per una estructura de pedra permanent. Al teatre romà es tractava d’una façana d’edifici elaborat. El concepte modern de l'escena teatral, que forma part integral i funcional de l'obra, va evolucionar des del renaixement. En el teatre antic, la pèl no era més que un fons convencional.
Marcel Marceau, preeminent mim francès del segle XX, els retrats silenciosos dels quals es van executar amb eloqüència, enganyosa senzillesa i gràcia ballètica. La seva caracterització més cèlebre va ser Bip -un personatge mig Pierrot, la meitat del petit tramp de Charlie Chaplin- que va presentar per primera vegada el Marceau el 1947.
Stresa, ciutat, Piemonte (regió del Piemont), al nord-oest d’Itàlia, a la riba occidental del llac Maggiore. Un complex turístic i de salut que destaca pel seu clima agradable i entorn paisatgístic, és un lloc favorit per a congressos. Una conferència que es va celebrar el 1935 entre Itàlia, Gran Bretanya i França