Arquitectura La torre Sears de Chicago (Maig 2024)
Torre, qualsevol estructura que és relativament alta en proporció a les dimensions de la seva base. Pot ser de forma independent o adossada a un edifici o a una paret. Els modificadors denoten freqüentment la funció d'una torre (per exemple, torre de guaita, torre d'aigua, torre d'església, etc.).
Històricament, hi ha diversos tipus d’estructures particularment implicades pel nom. Les torres defensives servien de plataformes des de les quals una força defensora podia ploure míssils sobre una força atacant. Els romans, els bizantins i els europeus medievals van construir aquestes torres al llarg de les seves muralles i portes importants adossades. Els romans i altres pobles també utilitzaven torres ofensives o de setge, com a plataformes elevades per atacar les tropes per sobrepassar les altes muralles de la ciutat. Les torres militars sovint donaven nom a tota una fortalesa; la Torre de Londres, per exemple, inclou tot el complex d’edificis contigus amb la Torre Blanca de Guillem I el Conqueridor.
Les torres eren una característica important de les esglésies i les catedrals construïdes en època romànica i gòtica. Algunes torres d’església gòtiques van ser dissenyades per portar una filera, mentre que d’altres tenien sostres plans. Moltes torres de l'església van ser utilitzades com a campanars, encara que el campanar més famós, o campanar, la torre inclinada de Pisa (1174), és una estructura autònoma. En l’arquitectura cívica, sovint s’utilitzaven torres per sostenir rellotges, com en molts hotels de ville (ajuntaments) de França i Alemanya. L’ús de les torres va minvar una mica durant el Renaixement però va reaparèixer en l’arquitectura barroca més flamant dels segles XVII i XVIII.
L’ús de marcs d’acer va permetre als edificis assolir alçades sense precedents a finals dels segles XIX i XX; la Torre Eiffel (1889) de París va ser la primera estructura a revelar el veritable potencial vertical de la construcció d’acer. La ubiqüitat dels gratacels moderns ha robat la paraula torre de la major part del seu significat, tot i que les torres bessones Petronas a Kuala Lumpur, Malàisia, la torre Willis de Chicago i altres gratacels encara porten el terme amb els seus noms oficials.
L’any 2007 l’edifici autònom més alt del món va ser Taipei 101 (2003; el Taipei Financial Center), de 508 metres d’alçada, a Taiwan. L'estructura més alta és la torre de transmissió de televisió de 2.029 peus (completada el 1963 i situada entre Fargo i Blanchard, Dakota del Nord, EUA)
