Emperador romà valeriano
Los 7 peores emperadores de Roma y una grave aclaración (Maig 2024)
Valeriana, llatí en ple Publius Licinius Valerianus, (mort el 260), emperador romà de 253 a 260.
Test
Emperadors, conquistadors i homes de guerra: fet o ficció?
Napoleó era un fill únic.
Licinius Valerianus va ser cònsol de Severus Alexandre (emperador 222-235) i va jugar un paper principal en provocar el Senat a arriscar el suport a la rebel·lió de Gordian I contra l'emperador Maximino (238). Pot haver estat un dels 20 consulars que van defensar amb èxit Itàlia contra l'emperador. No se li torna a esmentar fins al regnat de Decius (emperador 249-251). Sota Gallus (emperador 251-253), Licinius Valerianus va tenir un comandament sobre el Rin Superior i va ser cridat a portar els exèrcits del nord per ajudar en la lluita contra l'emperador rival Ememilian. Va arribar massa tard per salvar Gallus però va aconseguir venjar-se i triomfar-lo.
Com a emperador Valeriano, va renovar vigorosament la persecució dels cristians de Decius, executant, entre d'altres, el bisbe Cipriano de Cartago i el bisbe Xisto (Sixte II) de Roma. Reconeixent que ja no era possible que un emperador controlés tot l'imperi, Valeriana va designar al seu fill Gallienus que governés l'Occident mentre marxava a l'est per repel·lir la invasió persa. Els seus intents de negociar personalment amb el rei persa Shāpūr I (llatí: Sapor) van acabar en un fracàs. Va ser capturat el juny de 260 i va morir en captivitat. Com el seu predecessor, Decius, Valeriana va intentar valerosa preservar els ideals de l'Alt Imperi, però finalment no va aconseguir salvar-se ni el règim al qual servia.
Bergen, ciutat i port, al sud-oest de Noruega. La principal secció portuària i comercial es troba en una península que es projecta a By Fjord, delimitada al nord per l’entrada i el port de Vågen (per a vaixells petits) i al sud per la badia de Pudde (per a vaixells més grans) i la botiga de llac Lungegårds. Originalment
Charles XIV Joan, general revolucionari francès i mariscal de França (1804), que va ser elegit príncep coronel de Suècia (1810), convertint-se en regent i després rei de Suècia i Noruega (1818-44). Actiu en diverses campanyes napoleòniques entre 1805 i 1809, posteriorment va canviar d'alliances i es va formar