Todo sobre los Nenúfares Hardies y Tropicales (Maig 2024)
Nenúfar, (família Nymphaeaceae), qualsevol de 58 espècies de 6 gèneres de plantes d’aigua dolça originàries de les zones temperades i tropicals del món. La majoria de les espècies de nenúfars tenen fulles arrodonides, entremig i recobertes de cera, en tiges llargues que contenen molts espais d’aire i suren en hàbitats tranquils d’aigua dolça. Les tiges sorgeixen de tiges submarines gruixudes i carnoses que es troben enterrades al fang. Les flors solitàries vistoses, solitàries, es troben a sobre o a sobre de la superfície de l’aigua en llargs tiges que s’uneixen a les tiges subterrànies. Cada flor de cuplike té una disposició en espiral dels seus nombrosos pètals.
Les flors de la majoria d’espècies tenen molts estams (estructures reproductores masculines). Algunes flors s’obren només al matí o al vespre per atraure els pol·linitzadors d’insectes. La fruita sol ser de fruits secs o de baies. Alguns fruits maduren sota l'aigua fins que es trenquen o es descomponen, i les llavors flueixen lluny o s'enfonsen. Alguns nenúfars també tenen fulles submergides. Tots els membres de la família són perennes, tret del gènere Euryale, una perenne anual o de curta vida que només es troba a Àsia.
El gènere Nymphaea formen els nenúfars propis, o nimfes d'aigua, amb 46 espècies. El nenúfar comú de nord-americà, o lliri d'estany, és Nymphaea odorata. El nenúfar europeu blanc és N. alba. Ambdues espècies tenen fulles vermelloses quan tenen flors joves i fragants. Les fulles de N. alba presenten una osca profunda i estreta. Altres espècies de Nymphaea tenen flors roses, grogues, vermelles o blaves; molts tipus són d’origen híbrid. El lotus de l'art egipci antic era normalment el lotus blau (N. caerulea). El lotus egipci, N. lotus, té fulles dentades i llargs tiges que s’alcen sobre la superfície de l’aigua per suportar flors blanques que floreixen de nit i es mantenen obertes fins al migdia.
The genus Nuphar, with about 10 species distributed throughout the Northern Hemisphere, includes the common yellow water lily, cow lily, or spatterdock (Nuphar advena) of eastern North America. The yellow water lily has submerged leaves that are thin and translucent and leathery floating leaves.
The largest water lilies are those of the tropical South American genus Victoria, comprising two species of giant water lilies. The leaf margins of both the Amazon, or royal, water lily (V. amazonica, formerly V. regia) and the Santa Cruz water lily (V. cruziana) have upturned edges, giving each thickly veined leaf the appearance of a large, shallow pan 60 to 180 cm (about 2 to 6 feet) across and accounting for its common name, water platter. The fragrant flowers of Victoria have 50 or more petals and are 18 to 46 cm (about 7 to 18 inches) wide. They open white toward evening and shade to pink or reddish two days later before they wither, to be replaced by a large berrylike fruit.
Water lilies provide food for fish and wildlife but sometimes cause drainage problems because of their rapid growth. Many varieties have been developed for ornamental use in garden pools and conservatories. Two aquatic families related to the water lilies are the water shields and the fanworts, making up the family Cabombaceae. Nymphaeaceae and Cabombaceae are members of the water lily order, Nymphaeales.
