French Horn/Trompa/Javier Bonet/Cant dels Ocells (Maig 2024)
Hornbill, (família Bucerotidae), qualsevol de les aproximadament 60 espècies d’aus tropicals del Vell Món que constitueixen la família Bucerotidae (ordre Coraciiformes). Es destaca per la presència, en poques espècies, d'un casc bonic o casc, superant la nota destacada. Normalment són de cap gran, amb coll prim, ales amples i cues llargues. El plomatge és marró o negre, generalment amb marques negres negres.
Test
Destinació Àfrica: fet o ficció?
El punt més al nord d’Àfrica es troba més al nord que el punt més meridional d’Europa.
Els hornbills varien des dels 40 cm (16 polzades), en les espècies més petites de Tockus, fins als 160 cm (63 polzades), a la gran hornbill (Buceros bicornis). Diverses espècies, incloent-hi el cridaner botxí de rinoceront (B. rinoceront), posseeixen un bec i una casta de colors vius. Aquesta coloració impactant és el resultat de que l’ocell es frega el bec i el casquet contra la glàndula pre de sota de la cua, cosa que estimula la producció d’un fluid greixós de color taronja que aporta un to vermellós a aquestes parts.
Els hornbills nidifiquen en cavitats, normalment en grans arbres. En totes les espècies, excepte els dos hornbills terrestres (Bucorvus), els mascles paren a la femella del niu, tancant el forat amb fang, tret d’una petita obertura per on passa el menjar. Després de l'eclosió dels ous, la femella esclata, però la cria pot quedar empalmada de nou.
La llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) assenyala que la majoria aclaparadora dels hornbills no corre el perill d’extingir-se. Moltes espècies, com el cornamuset coronat (T. alboterminatus) del sud d’Àfrica i el botxí (Anorrhinus galeritus) del sud-est d’Àsia, tenen grans poblacions i àmplies gammes geogràfiques. Tot i això, els ecologistes han observat que les poblacions d'algunes espècies estan amenaçades per la desforestació i la pressió de caça. La llista vermella de la UICN classifica la tromba de Mindoro (Penelopides mindorensis), limitada a l’illa de Mindoro a les Filipines, i la trompa visayana (P. panini), endèmica de l’illa Panay i un bon grapat d’illes petites properes, com en perill d’extinció Enumera la trompa de Sulu (Anthracoceros montani) i la trompa de capçalera rufosa (o la trompa de Walden, Aceros waldeni) com a perill crític.
