Arbre Jujube
ANGLOPHONES OFFRENT L'ARBRE DE PAIX/BAMILEKE OFFRENT LES JUJUBES/MS FRERES BETI OFFRENT LS MACHETTES (Maig 2024)
Jujube, una de les dues espècies de petits arbres espinosos del gènere Ziziphus (família Rhamnaceae) i el seu fruit. Les fruites del jujube es mengen fresques, seques, bullides, guisades i cuites i s’utilitzen per aromatitzar el te. Quan s’elaboren en fruites glaçades bullint en mel i sucre de sucre, s’assemblen a les dates perses i de vegades es coneixen com a dates xineses. El suc obtingut de les fruites s’utilitza per elaborar petits dolços anomenats jujubes. Els fruits crus són rics en vitamina C.
La majoria són varietats del jujube comú (Z. jujuba), originàries de la Xina, on es cultiven des de fa més de 4.000 anys. Aquesta espècie de 7.6 a 9 metres d’alçada té 25 fulls de tres a veus, el·líptics alterns a ovats de 2,5 a 7,6 cm de longitud. Les flors grogues petites van seguides de fruits marrons foscos, rodons fins oblongos, de la mida de les prunes petites. La polpa blanca i cruixent envolta una sola pedra punxeguda.
El jujube (Z. mauritiana) de l'índia, o cotó cotó, es diferencia del jujube comú en tenir fulles que es troben llanooses en lloc de llises. Els fruits són més petits i no són tan dolços.
Ambdues espècies creixen en climes secs i calorosos on les temperatures hivernals no baixen dels 9,4 ° C (49 ° F). Els arbres són resistents a un gran nombre de plagues. La propagació és per llavors, tot i que les varietats comercials han de ser propagades vegetativament per ventoses, esqueixos d'arrels o empelts.
El jujube salvatge (Z. lotus) i el jujube espinós de Crist (Z. spina-christi) són espècies relacionades, encara que no es conreen habitualment.
Suffolk Costanera, districte, districte administratiu i històric de Suffolk, a l'est d'Anglaterra. Ocupa una àrea que limita amb el mar del Nord a l'est durant uns 51 km. Woodbridge és la seu del districte. La costa de Suffolk és un districte baix que conté turons interiors a l'interior del nord
Berdsk, ciutat, oblast de Novosibirsk (Rússia), Rússia central. Es troba al pantà de Novosibirsk, al sud de la ciutat de Novosibirsk. Fundada a principis del segle XVIII com a fortalesa, es va convertir en una ciutat el 1944. Les activitats industrials de Berdsk inclouen la molina de farina i la producció de ràdio. És