Enginyeria civil de pal
Enginyeria civil de pal

Grado en Ingenieria Forestal y del Medio Natural - Universitat Politècnica de València (UPV) (Maig 2024)

Grado en Ingenieria Forestal y del Medio Natural - Universitat Politècnica de València (UPV) (Maig 2024)
Anonim

Palanca, qualsevol cresta baixa o terraplè construïda al llarg de les vores d’un rierol o canal fluvial per evitar inundacions del terreny adjacent. Normalment es necessiten llevades artificials per controlar el cabal dels rius que circulen a través de planes inundables i àmplies. Les lleves solen ser terraplens de brutícia bastant prou amplis de manera que no s’esfondrin ni s’erosionen quan se satura amb humitat dels rius que corren a nivells inusualment alts. A la part superior del banc de la panca es planta herba o una altra vegetació semblant de manera que la seva erosió es mantindrà al mínim.

Les primeres obres d'enginyeria es van trobar entre les primeres obres d'enginyeria que protegien les zones de la vall dels rius habitades contra les inundacions. A l'antic Egipte es va construir una sèrie de palanques al llarg de la riba esquerra del riu Nil per més de 600 quilòmetres (966 km), des d'Asuan fins al Mediterrani. L’empresa cooperativa i coordinada implicada en la construcció de tancaments tan llargs i massius devia ser un fort al·licient per al desenvolupament d’una societat organitzada i d’un govern unificat a l’antic Egipte, així com a l’antiga Mesopotàmia i la Xina, que es dedicava a projectes d’enginyeria hidràulica similars..

Un dels majors sistemes d’extinció moderna és el construït al llarg del riu Mississipí i els seus afluents i recs a l’ampla vall al·luvial que s’estén cap al sud des del cap de Girardeau, Mo., fins al delta de Misisipi, a una distància d’unes 1.000 milles (1.600 km) per canal de riu. Aquestes palanques, iniciades pels colons francesos a Louisiana a principis del segle XVIII, tenien el 1735 una altura d’uns 0,9 m d’alçada i s’havien construït al llarg de les ribes del riu des de les 48 milles (48 km) al nord de Nova Orleans fins a les 19 milles (19 km) al sud d’aquesta ciutat. El sistema es va perllongar fins que a mitjans dels anys vuitanta va incloure més de 5.600 km (3500 km) d’alçades amb una alçada mitjana d’uns 7 m, amb alguns palanques que arribaven a 15 m d’alçada.

Alguns corrents carregats de terres, a mesura que el seu cabal s’alenteix, poden dipositar sediments al seu llit entre els seus rasants i, per tant, construir els seus canals més amunt que les planes inundables dels voltants. Aquests corrents freqüentment trenquen els desguassos, que surten a terra baixa i provoquen inundacions catastròfiques. Les porcions inferiors de Huang Ho a la Xina es noten per aquest tipus de comportament. La part inferior del riu Mississipí també es troba en aquestes "crestes de mitja vall".