Família de plantes piperaceae

Les piperaceae, de la família de pebrots de l'ordre Piperales, són importants comercialment a causa del Piper nigrum, la font del pebre blanc i negre. La família consta d’uns cinc gèneres, dels quals 2 —Piper (unes 2.000 espècies) i Peperomia (unes 1.600 espècies) - són els més importants. Les plantes creixen com a herbes, vinyes, arbustos i arbres i es troben àmpliament distribuïdes pels tròpics i subtropics.

Les fulles de les Piperaceae, que tenen un sabor punxent, creixen de forma individual. Les nombroses flors, que manquen sèpals i pètals, s’amunteguen en espigues denses. Les espècies de piper són principalment arbustos, vinyes llenyoses i arbres petits. Moltes s’utilitzen en medicaments i en aliments i begudes com a espècies i condiments. Piper nigrum és un escalador llenyós de 9 metres (30 peus) originari del sud de l'Índia i de Sri Lanka; es conrea a la majoria de les regions tropicals on la humitat del sòl és constant i les temperatures són de manera fiable. La punxència dels pebrots Piper s’atribueix a la chavicina, una resina. També hi són presents els alcaloides piperina (que aporta punyent a l’aiguardent) i la piperidina. Per a fer salses de carn s’utilitza un oli essencial destil·lat de grans de pebre. P. cubeba, d’especial importància al sud-est asiàtic, és la font de cubell, usada en diversos medicaments i per aromatitzar cigarrets i amargs. A Orient, es practica àmpliament el mastegament de les fulles del pebre betel, P. betle, amb llesques de nou betel (Areca catechu) i llima, per l'efecte lleugerament estimulant. Una beguda cerimonial de Illes Fiji i d’altres illes del Pacífic, coneguda amb el nom de kava, kawakawa, aiva i yagona, s’elabora a l’arrel de P. methysticum; té efectes estupefaents i sedants. Les espècies de Peperomia creixen majoritàriament com a herbes baixes, tot i que algunes creixen en arbres com a epífits. Es cultiven diverses espècies cultivadores de sòl com a plantes domèstiques per al seu atractiu fullatge. Les fulles i tiges joves de P. vividispica s’utilitzen com a aliment a l’Amèrica Central i del Sud.