Judaïsme: la grande synagogue de Paris fête ses 150 ans (Maig 2024)
Sinagoga, també sinagogada, en judaisme, una casa de culte comunitària que serveix de lloc no només per als serveis litúrgics, sinó també per a l'assemblea i l'estudi. Les seves funcions tradicionals es reflecteixen en tres sinònims hebreus de sinagoga: bet ha-tefilla ("casa de l'oració"), bet ha-kneset ("casa de reunió") i bet ha-midrash ("casa d'estudi"). El terme sinagoga és d’origen grec (synagein, “reunir”) i significa “lloc de reunió”. La paraula yidis shul (de l'alemany Schule, "escola") també s'utilitza per referir-se a la sinagoga i, a l'època moderna, la paraula temple és freqüent entre algunes congregacions reformistes i conservadores.
Judaisme: el patró tradicional de les pràctiques de la sinagoga
L’altre focus d’observança és la sinagoga. Els orígens d'aquesta institució són obscurs, i s'han proposat diverses hipòtesis
L'evidència amb data més antiga d'una sinagoga és del segle III aC, però les sinagogues tenen, sens dubte, una història més antiga. Alguns estudiosos creuen que la destrucció del temple de Salomó de Jerusalem el 586 aC va donar lloc a sinagogues després que les cases privades fossin utilitzades temporalment per al culte públic i la instrucció religiosa.
Altres estudiosos rastregen l’origen de les sinagogues amb el costum jueu de tenir representants de comunitats fora de Jerusalem pregant junts durant el període de dues setmanes quan representants sacerdotals de la seva comunitat assistien a sacrificis rituals al temple de Jerusalem.
Whatever their origin, synagogues flourished side by side with the ancient Temple cult and existed long before Jewish sacrifice and the established priesthood were terminated with the destruction of the Second Temple by the Roman emperor Titus in 70 ce. Thereafter synagogues took on an even greater importance as the unchallenged focal point of Jewish religious life.
Literature of the 1st century ce refers to numerous synagogues not only in Palestine but also in Rome, Greece, Egypt, Babylonia, and Asia Minor. By the middle of that century, all sizable Jewish communities had a synagogue where regular morning, afternoon, and evening services were held, with special liturgies on the Sabbath and on religious festivals.
Modern synagogues carry on the same basic functions associated with ancient synagogues but have added social, recreational, and philanthropic programs as the times demand. They are essentially democratic institutions established by a community of Jews who seek God through prayer and sacred studies. Since the liturgy has no sacrifice, no priesthood is required for public worship. Because each synagogue is autonomous, its erection, its maintenance, and its rabbi and officials reflect the desires of the local community.
There is no standard synagogue architecture. A typical synagogue contains an ark (where the scrolls of the Law are kept), an “eternal light” burning before the ark, two candelabra, pews, and a raised platform (bimah), from which scriptural passages are read and from which, often, services are conducted. The segregation of men and women, a practice that is still observed in Orthodox synagogues, has been abandoned by Reform and Conservative congregations. A ritual bath (mikvah) is sometimes located on the premises.
