Planta d’Urena
Urena, també anomenada aramina, bun ochra, césar mala herba, o juta del Congo, (Urena lobata), planta de la família Malvaceae; la seva fibra és un del grup de fibres bast. La planta, probablement d'origen del vell món, creix silvestre a les zones tropicals i subtropicals de tot el món.
Urena fa temps que s’utilitza per a la seva fibra al Brasil, però ha tingut un ritme lent en assolir importància com a cultiu de fibres cultivades i encara es considera una mala herba en alguns països. El cultiu comercial de la planta es va iniciar al Congo belga als anys vint i a l'Àfrica central als anys trenta.
La planta, herbàcia perenne, sol tenir moltes branques en estat salvatge i creix aproximadament entre 1 i 2 metres d’alçada. Les plantes conreades, densament sembrades, assoleixen entre 3 i 4,5 metres d'altura, amb branques i fulles principalment concentrades a la part superior. Les fulles varien de mida i forma, però solen ser una mica rodones, de 3 a 7 lòbuls i arestes dentades. Les flors, que creixen solament en l’axil de la fulla, tenen cinc pètals que solen ser de color rosa. Les llavors petites tenen apèndixs semblants al ganxo i són produïdes en major quantitat per plantes no cultivades.
Urena creix millor en climes càlids i humits, amb llum solar directa i un sòl ric i ben drenat. Es troba salvatge a les zones tropicals i temperades de l’Amèrica del Nord i del Sud i a Àsia, Indonèsia, Filipines i Àfrica. Els conreus conreats, generalment conreats com a anuals, es troben principalment a la conca del Congo i l’Àfrica Central, amb plantacions més petites al Brasil, l’Índia i Madagascar. La recol·lecció quan les plantes estan en plena floració produeix una fibra de gran qualitat. Les tiges de les plantes es tallen a mà, per sobre de la base de les plantes llenyoses. Després que les tiges siguin sotmeses a una operació de retracte, es retiren les fibres a mà.
La fibra d'Urena és de color blanc brillant i de color crema o groc pàl·lid. Les fibres de fibra tenen una longitud d'1 metre de longitud. La fibra d'Urena és fina, suau i flexible i es tenyeix fàcilment. S'utilitza molt com el iute, que s'assembla a l'aparença i a la força, la urena es converteix en cordatge, arpillera (hesià), teixits de sac i materials de moqueta i sovint es barreja amb juta o altres fibres.
El nom urena deriva aparentment del nom que es dóna a la planta de la costa de l'Índia de Malabar.
Home de medicina, membre d’una societat indígena coneguda sobre les potències màgiques i químiques de diverses substàncies (medicaments) i expert en els rituals mitjançant els quals s’administren. El terme s'ha utilitzat més àmpliament en el context de les cultures índies americanes, però ho és
Jackie McLean, músic de jazz afroamericà destacat per la intensitat emocional del seu saxofon alt improvisant. D’una família musical, McLean es va fer conegut com un altista en la seva adolescència i es va gravar per primera vegada el 1951, amb Miles Davis, interpretant “Dig” (també anomenat “Donna”), una cançó temàtica de McLean que