Schuyler Colfax vicepresident dels Estats Units
Schuyler Colfax, (nascut el 23 de març de 1823 a la ciutat de Nova York, va morir el 13 de gener de 1885 a Mankato, Minnie, EUA), 17è vicepresident dels Estats Units (1869–73) a l'administració republicana del president Ulysses S. Subvenció
Test
Test Quiz de buffs
On es trobaven les civilitzacions de l’Edat del Bronze Egeu?
Colfax era el fill pòstum d'un secretari bancari, Schuyler Colfax i Hannah Stryker. Després de traslladar-se amb la seva mare a Indiana durant la seva joventut, Colfax va fundar el St. Joseph Valley Register (1845), que es va convertir en un dels papers més influents de l'estat durant els seus 18 anys com a editor. En la fluctuant situació política anterior a la guerra civil nord-americana (1861-65), va passar del partit Whig al partit del No-saber i finalment als republicans, que el van elegir al Congrés el 1854. Va exercir fins al 1869, els darrers sis. anys com a portaveu de la Cambra de Representants.
Durant la Reconstrucció (1865–77), Colfax va ser un líder dels republicans radicals i va afavorir l'extensió del sufragi als llibertaris i la disgregació d'antics destacats oficials dels Estats confederats d'Amèrica. Elegit vicepresident de Grant, no va aconseguir guanyar renominació el 1872. Posteriorment aquell any, una investigació del Congrés va implicar-lo –al costat d’altres polítics– en l’escàndol Crédit Mobilier, que va comportar la manipulació il·legal dels contractes de construcció de l’edifici del ferrocarril de la Unió Pacífica. També es va revelar que el 1868 havia acceptat una contribució de campanya de 4.000 dòlars d’un contractista que havia subministrat sobres al govern mentre Colfax era president de la Comissió d’Oficines de Correus i Carreteres del Congrés.
Al final del seu mandat, Colfax va tornar a la vida privada sota un núvol, però va aconseguir guanyar-se la vida donant conferències populars.
Chernozem, un dels 30 grups de sòl del sistema de classificació de l'Organització d'Alimentació i Agricultura (FAO). Els chernozems (de les paraules russes per a "terra negra") són sòls de pastures rics en humus utilitzats àmpliament per al cultiu de cereals o per a la cria de bestiar. Es troben al mig
Shinto, creences i pràctiques religioses indígenes del Japó. La paraula, que significa literalment "la manera de kami" (generalment poder sagrat o diví, concretament els diversos déus o divinitats), va entrar en ús per distingir les creences japoneses indígenes del budisme, que havien estat introduïdes al Japó al segle VI aC.